22-02-2017
Parlem amb... Carles Folguera, director de La Masia.

Carles Folguera és el director de La Masia del Futbol Club Barcelona. Després de molts anys com a porter d’hoquei patins professional va aprofitar la seva experiència en el món de l’esport per convertir-se en docent i poder ajudar a joves esportistes d’elit. Barçakids ha parlat amb ell del seu passat i del seu present, actualment el projecte Masia 360.

 arles-Folguera_Masia_FC-Barcelona_educacio_Barçakids.jpg

Per què et vas voler dedicar a l’esport?

Vaig voler fer esport perquè m’ho passava molt bé, m’agradava molt, perquè en feien els meus amics, i era un espai on sentir-me útil, valuós, reconegut... i el fet de compartir amb altra gent una motivació... i vaig acabar sent professional.

I com et vas reorientar cap a la pedagogia esportiva?

Doncs amb 25 o 26 anys, i amb el suport de la meva família, decideixo formar-me com a mestre perquè m’encanta la docència, i aquesta sí que és realment la meva vocació. A partir de la meva experiència en el món de l’esport, em vaig formar en el marc teòric de com fer millor les coses: com ser millor entrenador, com ajudar a les famílies, com ajudar millor als esportistes que passen per la seva formació esportiva... la importància de tenir un Pla B a la vida, la importància d’orientar-te...

Això ho vas explicar al teu llibre Porteria Zero...

Sí. Explica el procés d’aprenentatge pel qual hauria de passar un porter d’hoquei patins des que s’inicia fins que arriba a etapes més de rendiment. Hi ha una part del llibre dedicada als aspectes psicològics-emocionals que ha de tenir en compte un esportista en la seva preparació. I n’hi ha una altra sobre els aspectes pedagògics relacionats amb les famílies, sobre quin és el paper que han de tenir en relació als seus fills, i també quin paper ha de jugar l’entrenador. És el triangle màgic: el protagonista és l’esportista, però també hi ha la família i l’entrenador, si tots sabem cap on anem i com podem ajudar a l’esportista en el seu acompanyament, quan ho tenim tot lligat, és quan ets coherent i acabes treballant el que és realment important.

Tot això ara forma part del teu dia a dia... si haguessis de dir què és el que més t’agrada de la feina a La Masia, què diries?

Jo crec que és el vincle emocional i afectiu que acabes establint amb l’esportista, amb el nen. Quan connectes amb ell i el fas conscient d’allò que el pot ser útil, d’allò que serà un motor per fer canvis importants de millora per a ell... això és màgic. És fer conscient a un esportista dels que tenim aquí al Barça que no es preocupi, que de dificultats en tindrà: lesions, suplències, mals moments, companys que estaran millor... Però quan connectes amb ells i se n’adonen que davant d’aquestes situacions hi ha una part acadèmica i de formació personal igual d’important que l’esportiva, i que són compatibles, la seva autoestima és molt més gran i el seu sentiment d’estic millor amb mi mateix i faig més feliç la gent que tinc al costat creix. I genera confiança, comunicació, i passió en la feina. 

Parles de confiança i passió... quins altres valors creus que apliques al dia a dia a la feina?

Més que aplicar nosaltres hem arribat a la conclusió que el nostre objectiu és no tant parlar de valors com fer-los viure. 

I com ho feu això?

Doncs aprofitant el moment, qualsevol situació que viuen ells per generar aquest espai de consciència. Per exemple, amb educació emocional fem activitats viscudes de lideratge, de colideratge, de comunicació... Les cinc educadores emocionals que tenim dins el projecte Masia 360, fan que fora del camp d’entrenament visquin situacions d’aquestes, en equips i amb l’entrenador.

Així, no només conceptualitzem els valors, els fem viure. No només als esportistes, també el cos tècnic ho experimenta. Per exemple en el treball en equip: hi ha entrenadors, però també físios, metges, l’utilier... treballem tots sobre una mateixa idea i a la vegada donem exemple. 

La Masia ha estat elogiada com una de les millors escoles esportives del món. A què creus que es deu aquest èxit?

El primer és que s’hi creu molt. És un projecte pel qual es fa una aposta decisiva des del Club. Segon, perquè genera un procés d’identificació, un vincle molt gran entre esportista i Club, perquè l’esportista no se sent sol, se sent acompanyat, ajudat... I després perquè hi ha un sentiment... i és que tot allò que tu has regat, has mimat, has cuidat... té molt més valor un cop has vist tot el procés, et sents més identificat, més reconegut... és tot el procés el que ens diferencia. Un procés de paciència i fins i tot d’humilitat: comencem amb molts però només arribaran uns quants. 

Coneixem diferents històries dels que sí arriben al primer equip, però què passa amb els que no hi arriben?

El que fem és fer les coses tan bé com podem perquè amb el nostre suport prenguin consciència que per estadística és més fàcil que no arribin que sí hi arribin, i ho tinguin clar en tot aquest procés. En el moment en què connectem amb ells i se n’adonen comencen a generar altres possibilitats i altres recursos que en aquell moment són compatibles amb la seva formació esportiva. Posem fil a l’agulla en temes educatius, escolars... l’èxit l’hem d’entendre també com la capacitat de formar-se en dos vessants.

Com compatibilitzeu els estudis amb la formació esportiva?

El projecte és Masia 360, vol dir que ens preocupen 614 esportistes. D’aquests n’hi ha 74 que estan dins la residencia, perquè estan lluny de les seves famílies. Aquests van a centres escolars externs i els fem un seguiment molt de prop a través d’un coordinador pedagògic. Fins i tot hi ha un Batxillerat intern pels juvenils que entrenen al matí, i les classes es fan aquí a La Masia a la tarda. La resta dels 614 tenen un tutor referent que ha de saber com els van les notes, quines dificultats tenen, quina és la relació amb les seves famílies, i fan un seguiment acurat, fins i tot d’hàbits, de gestió del temps, xarxes socials...

I les noies esportistes? Quin paper tenen en el projecte?

El futbol femení al Club és professional des de fa dos anys, aquest és el segon any. I dins de Masia 360 hi ha 70 i pico esportistes que fan futbol femení. Les dinàmiques per a elles són les mateixes que per als nois, però residents noies no en tenim, de moment.

I des de quina edat i fins quan teniu nens a La Masia?

Els nens més petits que tenim al club són de 7 anys, el prebenjamí, i en teoria nosaltres tutoritzem fins al Barça B, fins als segons equips professionals de futbol masculí i femení, i els segons equips de les quatre seccions professionals.

I l’adaptació dels més petits com l’afronteu?

És un treball molt de conèixer-los, el primer que fan és un stage de convivència, accions d’educació emocional, que ens donen eines i expliquen quin perfil d’esportistes tenim... És com una adaptació a l’escola, hem de conèixer les seves necessitats i intentar-los ajudar. L’amistat amb els companys també és fonamental... Quan hi ha algun conflicte intentem posar en pràctica l’empatia, entendre els sentiments de l’altre. 

A Barçakids treballem cinc valors principals: humilitat, respecte, treball en equip, esforç i ambició, entesa en el sentit de superació. D’alguns ja me n’has parlat... i per exemple, pel que fa a la humilitat, com aconseguiu que assumeixin aquest valor des de la cantera del FC Barcelona?

La humilitat jo sempre l’explico com aquella capacitat que té un esportista d’entendre que cal escoltar i no creure’s que cadascú té la veritat absoluta, sinó que puc aprendre de tots i he de ser humil i generós amb els altres per fer-me millor jo, crec que això és l’essència. Molts esportistes ja han estat seleccionats per venir al Barça, per tant ja hi ha un ego. Han d’entendre però, que a la Masia tenen un entrenador i companys que els poden fer encara millors. La humilitat és entendre que els altres poden fer això, tenir la vista oberta per anar-ho captant tot i no creure que ja ho sé tot.

I els esportistes ho reben bé això?

Hi ha de tot. Però l’experiència és adonar-te’n de què et suma anar de prepotent i de superb i què et suma anar de generós i humil, estant pendent de tot. Al final ho poses en una balança i...

I pel que fa a l’esforç, a més de l’objectiu d’arribar al primer equip, i paral·lelament l’educatiu, quina cultura de l’esforç promocioneu a La Masia? 

El donar-ho tot al 100%, i en tot allò que fas. Quan estàs entrenant, quan estàs competint, i quan estàs a classe de reforç al 100%. I quan estàs d’esbarjo, de gaudi i de passar-ho bé, al 100% riure’s i passar-ho bé. Per a mi ets guanyador si en tot allò que fas ho dónes tot i no et deixes res a la butxaca.

 

T'ha agradat l'entrevista? Mira a quin valor destaca Carles Folguera en aquest vídeo càpsula. Més al nostre Canal de Youtube!!!