07-11-2017
Parlem amb... Terry O'Connell, expert en pràctiques restauratives

Terry O'Conell, conegut per molts com el pare de la justícia restaurativa, acumula trenta anys d'experiència canalitzant conflictes amb l'objectiu de reparar el dany defugint culpes i càstigs. En comptes de buscar la culpa i castigar, l'enfocament restauratiu pregunta: "Què va succeir? Qui ha estat afectat i de quina manera? Què ha de succceir perquè les coses quedin bé?". A partir de la creixent consciència que aquest procés és una forma eficaç de tractar els conflictes s'ha estès aquesta pràctica a l'educació i a la comunitat. L'australià Terry O'Connell és un dels més importants experts en aquesta matèria.

Va influir la seva feina com a policia en l'àmbit de la justícia restaurativa?

El 1973, atenent una baralla de joves, vaig rebre un cop a la cara d’un noi, en Gary, i vaig caure a terra. Ell ja havia estat acusat en dues ocasions més per assalt, però estava en llibertat per bon comportament. El seu nou delicte li comportava almenys dotze mesos de detenció. La seva mare m’explicava que el noi havia canviat després de la mort del seu pare. Estava molt enfadat amb tot i era propens a tenir actituds violentes. En Gary va entendre que el seu comportament havia fet mal a la persona que més li importava, la seva mare. Això va resultar ser un punt d'inflexió en la seva vida. Quinze anys després vaig tornar a trobar-me amb ell i vaig comprovar que la vida valia la pena. Estava casat amb dos fills i, sobretot, mai va tornar a fer cap mal

Va ser un bon aprenentatge per a vostè aquesta situació?

Vaig aprendre molt de la meva trobada amb en Gary. El més significatiu de tot era comprendre que el que mantenia apartat de les relacions era la seva vulnerabilitat desencadenada per la vergonya. En Gary va esforçar-se per saber com gestionar aquest sentiment que va experimentar després de la mort del seu pare. Tendim a veure la vergonya com un sentiment negatiu, però és fonamental la construcció de les relacions. 

Com es treballa en aquest tipus d’actuacions?

El 1991 vaig desenvolupar un procés de diàleg basat en el que he après durant molts anys tractant amb persones en conflicte. Vaig començar a trobar-me amb infractors, víctimes i especialistes per parlar sobre el que havia passat, l’impacte que havia tingut i el que era necessari per fer les coses bé. 

Quin mètode o procés va utilitzar per a aquestes trobades?

La dinàmica de les reunions la vaig crear a partir d’una sèrie de preguntes "restauratives" que se centren en "danys i relacions" en lloc de "culpa i càstig". 

Quins serien els punts clau de l’èxit d’aquesta metodologia?

Les preguntes restauradores funcionen perquè creen les condicions que permeten als qui experimenten vulnerabilitat (vergonya) aprendre a sentir-se amb les seves incomoditats i molèsties i estar oberts a escoltar-ne d'altres. La meva interacció amb en Gary i la seva mare es va construir al voltant d'un diàleg respectuós i just que va crear una experiència molt diferent per a ell, perquè no es tractava de culpa i humiliació.

Des de la Fundació FCBarcelona estem iniciant una línia d’actuació en temes de 'bullying'. Com creu que una metodologia com aquesta pot ajudar?

La meva aproximació al bullying se centra en la creació d'un entorn escolar inclusiu i respectuós en què el potencial de comportament inadequat es redueixi considerablement. Una comunitat restauradora és aquella que utilitza habitualment cercles per compartir i generar relacions, i si és necessari per fer front a comportaments perjudicials com el bullying

 

Text: Xavier Vilà / Foto: Germán Parga

 

PREGUNTES RESTAURATIVES

Com hem vist, el procés restauratiu es basa en un seguit de preguntes. Us en donem alguns exemples!

Preguntes per a  la  persona que ha afectat d'altres:

-Què va passar?

-Què estaves pensant en aquell moment?

-En què has pensat des d'aquell moment?

-Qui ha estat afectat pel que va succeir? Com?

-Què necessites fer perquè les coses quedin bé?

 

Preguntes per a la persona afectada per les accions dels altres:

-Què vas pensar quan et vas adonar del que havia succeït?

-Quin impacte ha tingut l'incident sobre tu i els altres?

-Què ha estat el més difícil per tu?

-Què necessites que passi perquè les coses quedin bé?

 

Aquestes són les notícies més vistes...